CALOR s’inspira en la situació en la qual viuen moltes persones mancades de llar. Viatgers involuntaris que es van veure forçats a deixar les seues cases, obligats a marxar-se precipitadament de les seues llars. Nòmades del nostre temps que travessen el món buscant un lloc, tantejant a cegues societats i cultures, ciutats i pobles estrangers. Un espectacle que tracta sobre les relacions humanes i la busca de llar, combina el clown amb les arts circenses, presenta un univers oníric i poètic on el públic és convidat a sentir, a imaginar i riure, a pensar i jugar…

Honest, genuí, sincer i entremaliat; Un embolic de fils que ve de molt lluny. Un embolic de pensaments i emocions que porten al riure i al joc, les eines més útils i pures per desenredar nusos. Un espectacle, però sobretot un pallasso, que evita les paraules i es limita a un gest i una mirada que transmeten una pau i unes ganes alliberadores de jugar. Pau Palaus crea un vincle emocional, des.de la fragilitat i l’honestedat del pallasso, que fa participar fins i tot els espectadors més escèptics.