Rocío Molina continua la Trilogía sobre la guitarra amb un segon espectacle de dansa pura i catàrtica. A tota transcendència seguix una nit fosca de l’ànima. Sota el lent transcórrer dels núvols, emergix la tumultuosa mar negra que ho envaïx tot. Sobre ell balla Rocío Molina Al fondo riela, l’antítesi d’Inicio (Uno), la trobada amb Lo Otro del Uno. De rigorós negre, Molina es debat entre dos guitarres. Dansa farruca, seguiriya, bulerías, soleá, en una lluita incessant amb la seua imatge, amb Lo otro del uno, que la submergix en les profunditats de totes les seues pors. La vanitat, l’ambició, l’orgull, la soledat… però, Al fondo riela. Una llum trèmula vibra al final de la infinita soleá, el negre es torna color. L’alliberament, la Vuelta al Uno, és a prop.